Joan Canals .Obra Pictórica

 

Objectes rebutjats, llençats i arraconats, són el motiu d´inspiració, la matèria primera i els protagonistes de l´obra d´en Joan Canals. La barnilla trencada d´una ombrel.la, fragments d´un mosaic hidràulic,un moble vell,  teles i cartolina de recuperació, retalls, pots encetats de pintura....

 

L´artista allibera les desferres que troba de la seva condició d´abandó i amb elles recrea el seu món, un univers urbá marginal.

 

Explora métodes i técniques diferents. Deixa reposar algunes obres abans d´acabar-les; composa amb fragments anteriorment desats. S´expressa a través del dibuix, de l´oli, de l´acrílic, del gravat i de l´escultura, i sovint barreja técniques dins d´un mateix cuadre.Experimenta en moltes direccions, perque intueix que hi ha una sola solució per a cada obra, i que no hi ha cap mètode, tècnique o l´estil absoluts. La unica constant que existéix és el missatge implícit que ens vol fer arribar.

 

Els seus protagonistes són éssers i artilugis aïllats i introvertits, incapaços de relacionar-se.

 

Els “fenomenolillos” són uns animalots amb un cos de petit insecte que defensen el seu fisic amb una gran boca oberta.

 

L´home i la dona, amb la mateixa boca d´els animalots són representats tancats dins d´una aurèola de color; sense roba que els permeti d´amagar els seus defectes i normalment asexuats, ja que quan  llueixen els seus sexes fan ancara més palesa la seva imposibilitat de comunicar-se.

 

Les máquines-enginys-torres tenen els cossos formats per l´amuntegament de diferents volums, i les extremitats fetes de tubs, barres i varetes, acabades en agulles, claus i punxes, que els impedeixen qualsevol tipus d´aproximació. Les palanques i les hèlices en equilibri ens trasmeten moviment i angoixa.

 

Una línia gruixuda i rotunda defineix les formes quebrades i esquerpes i unes combinacions cromàtiques inusuals configuren un espai poètic molt suggestiu.

 

L´home i la màquina no poden escapar de l´agressivitat que porten ells mateixos ni de l´atmosfera crispada. Només els animalots, els “fenomenolilos”, la podran superar.. Escalen muntanyes, s´enfilen al capdamunt de les torres, dalt les escales i sobre les màquines-enginys, des d´on es preparen a fugir, llençant-se a volar.

 

Teresa Macià i Bigorra.                                                                                       

Arenys de Mar, gener de 1994